Prefaci. Cromos i més cromos

Per a mi traslladar-me a un passat llunyà quasi sempre resulta un exercici agradable, tot i que la memòria sovint ens para trampes i s’ha d’anar amb peus de plom si el que es pretén és escriure una redacció fidel a la realitat.

Evocar esdeveniments preterits, emparats en les sensacions acumulades, pot resultar fal·lible, tot i que potser ens pot reconfortar més que no pas manegant una cronologia rovellada treta de la pila de revistes que van suposar la crònica de la nostra història.

Per rescatar del temps l’origen de la meva relació amb el futbol hauria de remuntar-me a la temporada 1966-67. En aquella època el XAVI i jo teníem com a principal afició la de col·leccionar cromos de futbolistes i enganxar-los en el corresponent àlbum. Quan aconseguíem ajuntar una bona pila de repetits disputàvem partits amb una pesseta com a pilota, sobre la taula o a terra. I és que el futbol, per ambdós, era una autèntica passió.

Un dia el meu pare em va regalar un dietari de lloms verds –que tot i que era nou, era d’un any anterior-, d’aquesta manera aconseguia que deixes de tocar la pera durant una estona i m’entretingués dibuixant. I en aquell quadern estrany enganxava cromos amb pegament Imedio, dibuixava escenes de jugadors marcant gols, i escrivia, amb tota mena de faltes d’ortografia, breus cròniques dels partits que jugava amb el XAVI.

Cada temporada anàvem col·leccionant cromos, canviant-los els diumenges en el Mercat de Sant Antoni i sorprenent-nos dels grans fitxatges que feien els equips.

Al cap d’uns anys, en la temporada 1973-74, es va produir una novetat al futbol espanyol. Aquella va ser la primera temporada en que es van poder fitxar jugadors estrangers (només dos). El Barça va fitxar a JOHANN CRUYFF i al peruà HUGO “CHOLO” SOTIL. L’Espanyol, amb un pressupost d’anar per casa, va fitxar un parell de paraguaians: ORTIZ AQUINO i ROBERTO CINO.

Aquella temporada 1973-74 –encara sota la dictadura de Franco- va ser molt especial pels barcelonistes perquè el F.C.Barcelona conqueria per fi el títol de lliga, després de catorze llargs anys. Allò sí que va ser una sequera en tota regla.

Va ser la temporada del “Mamita, campeonamos” de HUGO “CHOLO” SOTIL. Va ser la temporada de l’holandès volador JOHANN CRUYFF (16 gols en 26 partits) i de jugadors com ASENSI, REXACH, MARCIAL, TORRES, i del porter SADURNÍ.

I aquella temporada ens tenia preparada una altra sorpresa; apart de la col·lecció habitual de cromos, van aparèixer uns sobres en els que es podien trobar jugadors retallats, d’uns 8 cm., amb una peana de plàstic -on s’havien de muntar- i amb una pilota pseudo-rodona.

Aquell descobriment ens va omplir de joia al XAVI i a mi. Els partits amb aquells jugadors a la força havien de ser més divertits, i lo millor era que amb aquella estranya pilota es podien realitzar xuts amb efecte magistrals.

Els vam anomenar “jugadors de futbol xapa” i en aquell any, pela que ens arribava pela que invertíem en l’adquisició de sobres.

Quan els dissabtes anàvem a visitar els nostres avis, baixàvem a veure l’ALFONS, el quiosquer de la cantonada d’Aragó amb Enamorats (ara hi ha un quiosc de l’ONCE). Ell en veure’ns es fregava les mans. "Quants sobres voleu?". La resposta depenia de les monedes que ens hagués donat la nostra iaia MARIA. “Tete, quin jugador ens sortirà...? Ens sortirà l’Asensi...? El Claramunt...? El “Ratón” Ayala...? Mira que si ens sortís el Cruyff!.”

Alguns amics de l’escola Nostra Senyora de Meritxell també es van aficionar als jugadors de futbol xapa i quan vam arreplegar una bona quantitat vam fer una selecció dels jugadors que ens agradaven més i vam organitzar un campionat.

El RAMON VALLS va presentar el seu equip sota el nom de Olímpic Las Palmas, amb URRUTI (Real Sociedad), PLANAS (R.Zaragoza) i PASCUAL (Sporting Gijón) com a principals figures. El RABI va conformar un equip que responia al nom de Selecció Catalana. L’ANDRÉS MILLÁN va formar la Selección Sueca (tot i que cap jugador era suec). El XAVI va adoptar el nom de Bayern de Munich per anomenar el seu equip -suposo que influenciat perquè des de 1973 l’equip alemany havia guanyat tres Copes d’Europa consecutives-. I jo, no recordo per quin motiu, vaig decidir que el meu equip seria el U.O.Cracovia. ¿Les meves figures? LUIS PEREIRA, LICO, UFARTE i el castellonenc TONÍN.

Vaig dissenyar un escut i tota la pesca per decorar la caixa de cartró on anaven guardats el jugadors. En fi, tot molt professional.

Els partits es disputaven a casa de cadascú i recordo que el meu partit contra la Selección Sueca de l’ANDRÉS MILLÁN, va coincidir, a casa d’ell, al Guinardó, amb el partit televisat que jugava la Rep.Fed.Alemanya contra Xile, en el Mundial de 1974.

La competició la va guanyar l’Olímpic Las Palmas del RAMON VALLS. Amb aquells dits tant llargs amb els que disparava a porta no es podia competir.